la otra frontera – cat

La otra frontera, documenta un recorregut, per les dificultats i impediments que tenen les persones migrants que volen arribar a Europa, a la recerca d’un futur millor per a les seves famílies. Des de l’any 2015, fins a l’actualitat, Europa no ha parat d’alçar fronteres, i intensificar la vigilància en elles.

Aquest treball documental, de llarg termini, comença l’any 2015, a Lesbos, Grècia, quan centenars de milers de persones, creuen el mar Egeu, en una travessia molt perillosa, fugint principalment de la guerra de Síria. Aquestes persones paguen milers d’euros a traficants turcs que els obliguen a pujar a barques de plàstic, sobrecarregades per a creuar els 12 quilòmetres que separen Grècia de Turquia.

Al març de 2016, Macedònia tanca la seva frontera, i deixa a 14.000 persones, entre ells 4.000 menors, malvivint durant mesos, en un descampat, entre el fang i les vies de tren que travessen aquesta frontera. Després de diversos mesos, la policia grega, tancava a aquestes persones en camps militars, on encara avui continuen vivint sense un futur digne a mitjà termini.

Al febrer de 2017, centenars de migrants es veuen obligats a malviure durant mesos en les “barraques” de l’antiga estació central de la capital Sèrbia, perquè les fronteres dels Balcans es van tancar. Això obliga a milers de migrants, entre ells moltes famílies, a intentar travessar les fronteres clandestinament, amb el perill que això comporta. Els mateix migrants diuen El Game, al fet de travessar les fronteres dels Balcans d’aquesta manera.

En 2018 i 2020, a Bòsnia, molts migrants intenten El Game. Per boscos, amagats en cases abandonades, moltes famílies es juguen la vida per travessar aquesta frontera i entrar a Europa. En aquests boscos de Croàcia, són freqüents els “Pushbacks”, devolucions amb violència. quan la policia deté a aquestes persones, la majoria de les vegades els colpegen i els retornen al punt de partida.

Al febrer de 2021, les muntanyes dels Alps, entre Itàlia i França, de converteix en pas de migrants que volen arribar al nord de França o Anglaterra. A causa de la pressió policial del pas de Ventimiglia en el sud d’Itàlia, un pas una mica més segur, els migrants es veuen obligats a creuar per les muntanyes nevades dels Alps. La hipotèrmia, la deshidratació, les allaus, les congelacions, són els principals perills d’aquesta ruta. La majoria de les persones que creuen per aquest pas, són migrants rescatats en el mediterrani central.

Durant 6 anys, el meu interès ha estat documentar totes aquestes fronteres, perquè la situació de totes les persones que he conegut en el camí no caigui en l’oblit, i així poder denunciar aquestes pràctiques que Europa utilitza per a “frenar”, a totes aquestes persones que, només volen una vida més digna del que tenen als seus països.