Nyango, atrapadas en Marruecos-cat

Les dones migrants s’han convertit en una baula fonamental de la ruta migratòria cap a Europa, però els seus cossos pateixen les conseqüències directes de les polítiques migratòries europees. Són la clau per a sobreviure i creuar a Espanya.

Les polítiques migratòries s’han endurit aquests últims anys i davant la impossibilitat de demanar asil en frontera, o de saltar les tanques de Ceuta i Melilla l’única opció possible per a entrar a Europa és la ruta a través de la mar. Per aquesta raó, molts dels homes que viuen en els boscos s’han traslladat a les grans ciutats per a tractar de guanyar els diners que hauran de pagar a les màfies per a poder creuar. Però com guanyaran tots aquests diners si sortir al carrer sent home, et suposa un risc de deportació constant perquè són brutalment perseguits.

La resposta està en elles, elles com a arma de supervivència. Encara que també estan en risc de ser detingudes, les dones són menys perseguides, sobretot si estan embarassades o tenen fills petits, pel que poden sortir a pidolar o treballar amb més facilitat. Es creen així parelles afins de conveniència, elles perquè se senten més segures i ells perquè la seva supervivència depèn d’això. Elles treballen, paguen el lloguer, el menjar i tot el que la parella necessiti i si sobra alguna cosa, ho estalvien per a pagar el passatge cap a Espanya. A vegades, quan l’afecte aflora arriben a tenir fills en comú sent molts d’aquests embarassos molt desitjats. Però la pressió i l’instint de supervivència són més forts en aquells llocs on se pateix.

Quan els estalvis són suficients com per a pagar un viatge ells marxen, a vegades sense avisar, amb la creença que una vegada a Europa, podran ajudar als seus futurs fills i a les mares d’aquests. Res més lluny de la realitat. Els que no moren en l’intent i aconsegueixen arribar a Espanya, s’enfronten a la dura realitat de la difícil regularització. No poden treballar ni a penes mantenir-se sols, i acaben abandonant-les a la seva sort a les portes d’Europa.

Es queden atrapades al Marroc, amb els seus fills i obligades a començar de zero, aquesta vegada completament soles. Però lluny de rendir-se, segueixen endavant per a poder tornar a estalviar i costejar-se el passatge en pastera, aquesta vegada amb els seus petits. S’han convertit en una arma de supervivència i els seus cossos en una etapa més del difícil camí a Europa.