Tierra Quemada-cat
Brais Lorenzo
Format en Fotografia i Geografia i Història, està interessat en la imatge com a procés i mitjà per denunciar problemàtiques mediambientals i socials. Compagina la seva feina diària amb projectes documentals a llarg termini. Des de l'any 2010 treballa com a col·laborador de l'Agència EFE a Galícia. Va realitzar fotografies per a altres mitjans de comunicació, com El País, El Mundo, La Vanguardia, RTVE, ABC, Público, Eldiario.es, La Marea, Nós Diari, Revista Luzes, XL Setmanal, The Guardian i agències com a AFP o AP. El seu treball ha estat reconegut amb premis com l'Ortega y Gasset, POYi, News Photo Awards, Sony World Photography Awards, Siena International Photo Awards, Estaçao Imagem, Galícia en Focus o Luis Ksado, entre d’altres. És membre fundador del col·lectiu multidisciplinari OllO.
Tierra Quemada
Els grans incendis no paren de créixer. A Espanya, entre 2012 i 2021 la proporció de grans incendis (on cremen 500 hectàrees o més) s’ha incrementat en més d’un 10% respecte a la dècada anterior. Devoren tot al seu pas, són esdeveniments extrems impossibles d’abordar per part dels equips d’extinció.
La comunitat científica els vincula directament al canvi climàtic i els qualifica com a incendis de sisena generació o megaincendis. El risc és molt gran, amb danys catastròfics per al paisatge, l’economia del país i la vida de la població.
L’abandó del territori és un dels factors determinants. L’èxode rural va suposar la fi de l’explotació forestal i el descuit dels usos agrícoles, donant pas a un declivi total dels ecosistemes creats per l’home des de l’antiguitat, i a una emergència agreujada per l’escalfament global.
Els incendis forestals arrasen el patrimoni natural, es cobren vides, destrueixen llars i cobreixen la nostra existència de fum. A mesura que augmenta la calor de la terra, augmenta la virulència d’aquests esdeveniments extrems. La fórmula és simple: com més càlids, més llargs són els estius, més secs són els boscos i, per tant, més fàcilment es cremen.
TIERRA QUEMADA és una narrativa visual composta per imatges obtingudes durant més d’una dècada documentant la problemàtica dels incendis forestals a Espanya.
És massa tarda per a l’urgent. És necessari un canvi radical en la política de lluita contra els incendis forestals que afavoreixi el desenvolupament sostenible i permeti mitigar la despoblació rural.
