Cuando los rusos se marcharon-cat
Raúl Moreno
Fotògraf independent. Es caracteritza per fer treballs de mitjà i llarg recorregut. D'aquesta manera aconsegueix un acostament més profund, sincer i empàtic amb les històries que tracta i amb les persones que les protagonitzen. Això ha portat Moreno a penetrar en mons que la majoria de nosaltres desconeixem o preferim ignorar. Després d'haver treballat durant diversos anys en diversos mitjans de comunicació com a fotoperiodista, va prendre la decisió de fer un gir a la seva vida laboral i personal per realitzar principalment projectes d'àmbit humà i mediambiental. Li interessa la fotografia com un instrument per indagar en aspectes socioculturals, de desenvolupament i de relació amb el medi ambient, aspectes que el van portar a iniciar estudis en Antropologia. Ha estat premiat i becat a Europa i l’Amèrica del Sud. El seu treball ha estat publicat en diferents mitjans de comunicació nacionals i internacionals com: The Washington Post, ABC, El Salto Diario, 5W, Il Reportage, Diagonal, El Español, Super Foto, Dodho, Fisheye Magazine, The Atlantic Magazine o Condé Nast Traveler.
Cuando los rusos se marcharon
El 24 de febrer Rússia iniciava la invasió d’Ucraïna, que, des de Bielorússia, accedia a la central nuclear de Txernòbil per a ocupar-la fàcilment i sense tot just resistència.
S’iniciava així una guerra que enfronta per més de tres mesos a “David contra Goliat”.
Les ordres del Kremlin eren clares, avançar cap a Kíev i prendre la capital en pocs dies.
És ben sabut que no va ser així com va ocórrer. Kíev va resistir defensant-se com a gat panxa a dalt davant un enemic aparentment molt superior.
Quan els russos van marxar van deixar darrera seu un rastre de mort, destrucció i contaminació. Poblacions com Ivankiv, Teterivsky, Sloboda-Kukhars´ka, Borodyanka o Bucha, van patir amb duresa l’ocupació i els combats que se succeïen fins a la capital.
Després que els russos es retiressin, es va iniciar la reconstrucció de molts d’aquests llocs, que a poc a poc, tornen a una aparent normalitat embolicada en el temor pel retorn de les tropes invasores. L’ocupació russa ha generat un sentiment identitari més fort en la població ucraïnesa, que s’esforça per exterioritzar-lo i fer-ho palesa, avui més que mai.
L’aparença física lligada a la raça pot funcionar com una marca d’identitat ètnica. Però també la llengua, les cançons populars, els plats nacionals, la religió o la bandera. En definitiva, el patrimoni social i cultural són només alguns dels símbols que representen el caràcter d’una nació que vol ser única i lliure.
