Relatem la història d’un grup de joves emigrats que viuen en una nau industrial abandonada de Terrassa.
La crisi soci sanitària i l’estat d’alarma els he deixat sense les necessitats més bàsiques cobertes per a sobreviure i han hagut de tirar endavant com han pogut amb una restricció de mobilitat que encara els feia més vulnerables.
Organitzats en la xarxa de suport mutu de “Terrassa Sense Murs”, els joves han rebut l’ajuda de persones anònimes mitjançant una caixa de resistència creada davant l’excepcionalitat del moment.
Tenen entre 19 i 24 anys, normalment cadascun es busca la vida de manera individual, conviuen en el mateix espai i la convivència és bona, malgrat les condicions en què viuen.
Durant el confinament es repartien les tasques i s’obligaven cada dia a netejar la casa i estar actius. Ara, tornen a buscar ferralla, però encara no la poden vendre, ja que el mercat on ho feien està clausurat a causa de la Covid-19 i no saben quan tornaran a obrir.