Cronica d’un miratge_CAT
Àngel García
L’Àngel García és fotoperiodista i col·laborador de l'agència Bloomberg, se centra en reportatges d'àmbit documental. Des de 2001, treballa en el món audiovisual. El 2007, es trasllada a Cambodja, on farà un treball fotogràfic més personal. Des de 2020 treballa amb Exitus que presenta un cos a cos entre una vida i una mort, entre el qual es coneix com un model funerari publicoprivat d'èxit i un tabú, entre la no regularització i l'essencialitat d'una professió. Ha realitzat diverses exposicions i projeccions d'àmbit nacional i internacional entre les que destaquen la projecció a l'Off-Visa Visa pour l'Image (2008), exposició a la Galeria MasArt, Barcelona (2009), projecció al Festival PhotoPhnomPenh, Seminari de Fotografia i Periodisme d'Albarracín (2009) i OjodePez Photo Meeting, Barcelona (2010), exposició Dr. Nopo Galería, València (2010) i la Galeria Valid Foto BCN (2012), IX Biennal Xavier Miserachs (2016), Photogenic Festival (2016) i Photon Festival (2017), 155 Fotos per la Llibertat (2018), BCN.DOL/17.08.17 (2019) i Guerrer@s (2023). Ha publicat en diversos mitjans de comunicació (Bloomberg, PRI’s, Getty Image, Sipa Press, UPI Agency, National Geographic, New Yorker, New Yor Post, Der Spiegel, Washington Post, Wall Street Journal, Financial Times, The Telegraph, Newsweek, CNBC, CNN, Huffington Post, La Vanguardia, El Periódico, El Pais, La Directa, etc). Rep la beca CLIC per fotoperiodistes joves de Catalunya (2007), la beca del Seminari de Fotografia i Periodisme d'Albarracín, Espanya (2008), la beca CONCA (2009), la beca DevReporter de la Unió Europea (2019) i el Premi Montserrat Roig de Periodisme Social (2020).
Crònica d'un miratge
La sequera a Catalunya, que aquest any està passant una altra onada de calor, és tan extrema que pràcticament cap aspecte de la vida diària ha quedat intacte.
Els plats es deixen sense rentar durant la nit quan s’esgoten les reserves d’aigua. Les vaques criades per a la carn gourmet corren el risc de tenir set. Els turistes que es dirigeixen a una destinació d’esports aquàtics es troben amb fang dur. Aquestes escenes dures tenen lloc mentre Europa suporta el seu període més sec en almenys 500 anys, una situació que s’ha fet més probable (i empitjora) pel canvi climàtic.
Els gasos d’efecte hivernacle emesos per les activitats humanes han escalfat el planeta 1,2ºC de mitjana des de l’època preindustrial. Però el conjunt d’Europa s’escalfa almenys el doble de ràpid, i Catalunya encara més, amb temperatures 2,7C superiors el 2022 a la mitjana entre 1960 i 1990, segons l’agència meteorològica.
A Catalunya la calor, juntament amb els nivells de pluja històricament baixos, ha deixat els embassaments en un estat greu. Actualment només es troben al 30% de la seva capacitat, per sota de la mitjana del 46,5% del conjunt d’Espanya.
A les preocupacions s’afegeix el fenomen El Niño que va sorgir a l’oceà Pacífic aquest any, alterant els patrons meteorològics a nivell mundial i augmentant les temperatures a la Mediterrània occidental. A nivell mundial, el mes passat va ser el juny més calorós del món en almenys tres dècades, mentre que la primera setmana de juliol va ser la més calorosa de la història.
