Hijos de la desmemoria-cat
Santi Donaire
Santi Donaire és fotògraf documental, periodista i cofundador de la productora Nervio. Ha treballat com a fotògraf freelance per a diversos mitjans de comunicació internacionals i agències de notícies en països com Veneçuela, on va treballar com a fotoperiodista durant més de tres anys. Els últims cinc anys, s'ha centrat en projectes de llarga durada, principalment relacionats amb la memòria històrica espanyola i amb les conseqüències de la indústria agroalimentària. Els seus treballs han estat publicats en mitjans internacionals, com NatGeo, El País, The New York Times, Le Magazine du Monde, 5W o Diari Ara. Ha estat premiat amb els premis POYI (2017), ha participat en el Premi Rei d'Espanya de Periodisme (2018), també ha estat guardonat en el Premi Internacional de Fotografia Humanitària Luis Valtueña (2019) i, el 2021, amb la seva productora Nervio, va presentar el documental Aita Mari, sobre la crisi migratòria del Mediterrani, al Festival de Cinema i Drets Humans de Donostia. El 2022, Donaire va guanyar la Beca Joana Biarnés amb el seu treball “Hasta que la tierra aguante”.
Hijos de la desmemoria
Espanya és actualment un dels països del món amb major nombre de persones desaparegudes forçosament. Segons l’Informe de Drets Humans de Nacions Unides i les últimes recerques de l’Audiència Nacional, més de 115.000 persones assassinades pel règim militar del general Franco, durant la guerra (1936-1939), però també durant la repressió franquista posterior (1939-1975), es troben repartides en milers de fosses comunes per tota la geografia espanyola.
80 anys després del conflicte armat i més de 40 anys després de la mort del dictador Francisco Franco, les víctimes i els seus descendents s’organitzen avui dia en associacions i col·lectius per a aconseguir veritat, justícia i reparació, dins del marc de la lluita internacional pels Drets Humans.
Després de 40 anys de lluita, l’Estat per primera vegada està a punt d’aprovar una nova Llei de Memòria Democràtica que condemni el règim del dictador.
La nova llei, fruit dels anys de lluita de les organitzacions memorialístiques, recull per primera vegada la potestat de l’Estat per a investigar els crims de la dictadura, a més de declarar il·legals totes les sentències de caràcter polític emeses durant els 40 anys de repressió militar.
Un gran exemple d’aquesta repressió és el cementiri de la localitat valenciana de Paterna, on més de 2.300 persones van ser afusellades durant el règim franquista i encara romanen sepultades en més de 100 fosses comunes.
Des que en el 2017 s’iniciessin els treballs d’obertura d’una desena de fosses, familiars de diferents generacions s’han organitzat amb l’objectiu de localitzar, exhumar i identificar als seus parents assassinats/ades.
