hores de prat_CAT

La vida quotidiana del Prat té nom de dona. Una dona sàvia, forta i valenta, i els seus carrers es pinten amb les mirades dels aquí van néixer i els que aquí han trobat el seu espai on viure, créixer i estimar.

“Hores de Prat” sorgeix pel pur plaer de fotografiar el proper, el que ens envolta, el quotidià. Posteriorment un encàrrec el va convertir en un projecte de llarg recorregut, i encara que es va iniciar al gener del 2020 va estar en guaret durant dos anys a causa de la pandèmia esperant reprendre la vida normal. Finalment es va elaborar principalment en 2022.

Un lloc on cada dimarts un jove s’assenta als peus d’un cavall, tanquen els ulls i conversen. On s’imparteixen classes de literatura en un bosc i veïns es reuneixen en una plaça perquè no comparteixen que algú vulgui ampliar l’aeroport. La vigilància d’uns pares el primer dia d’escola del seu petit. El Capità Amèrica acompanya a unes dones magrebines, en Nacho retorna a la vida a una petita tortuga, un pare transmet al seu fill l’amor pels animals. A les nits existeixen cinemes sota les estrelles, una parella s’estima a l’interior d’un cotxe en un pàrquing mentre s’enlairen els avions. Un home espera davant la mar que la sort l’acompanyi i pugui pescar algun exemplar.

La fotografia documental exerceix aquesta funció tan necessària com és el recordar per a no oblidar i per a això convida a perdre’ns, a caminar, a mirar en silenci i tornar-nos a perdre a la recerca d’aquella fracció de segon que, com diu el meu volgut i admirat Joan Guerrero, conjumini “ànima, cor i vida”.