La brecha de los sueños_CAT

Aitor Lara

Aitor Lara és fotògraf documental. Les seves inquietuds personals així com la seva formació en Filosofia l’han portat a interessar-se per temes relacionats amb la cultura contemporània, especialment els relacionats amb processos de transformació identitària i amb les minories socials.
És un fotògraf independent i col·laborador de National Geographic, amb més de dues dècades d’experiència capturant històries humanes i visuals en diferents territoris del món, així com a Espanya, el seu país natal.

La brecha de los sueños

Tots els nens somien amb els ulls oberts. El futur és un univers de possibilitats en el que es poden percebre en funció dels seus interessos. Aquests jocs de la imaginació en els quals poden ser astronautes, xef o artistes són una eina necessària en el creixement, ja que neixen com una aspiració per a passar a ser l’estímul per a aconseguir metes personals.

Però fins i tot la possibilitat de somiar és una cosa que li pot ser sostret a la infància. “La brecha de los sueños” és un terme que va sorgir per a denominar la distància que separa a les nenes del seu potencial. En entorns desfavorits, aquesta bretxa és especialment palesa i afecta tant a les nenes com als nens. Les condicions en les que es desenvolupen els primers anys de vida fan que la infància dels barris vulnerables abandoni precoçment aquests ensomnis per a deixar-se vèncer per un pessimisme realista.

Tres barris de Sevilla encapçalen la llista dels més pobres d’Espanya. Es tracta de zones molt castigades per la desocupació i l’exclusió social, amb elevades dades de fracàs escolar. Molts d’aquests nens, amb el temps, generen estratègies emocionals de supervivència com l’apatia, la baixa tolerància a la frustració, la falta d’autoestima o la dificultat per a controlar l’agressivitat. Alguns acaben per convertir-se en la pitjor versió de si mateixos.

“La brecha de los sueños” retrata els barris de Sevilla més afectats per la pobresa cronificada. Mentre creix el turisme massiu, molts dels seus barris sobreviuen entre talls de llum i falta d’atenció cívica, marcats per la desesperança. Són llocs en els que moren els somnis gairebé al mateix temps que es forgen. Infàncies robades a poca distància de les lluentors resplendents de la postal turística que s’ofereix als visitants.