Mar de luto_CAT

Anna Surinyach

Barcelona, 1985.
És periodista i fotògrafa. Ha posat la seva mirada sobre les migracions i els drets humans en diferents parts del món. Va començar treballant per a Metges Sense Fronteres, de la que explica sempre que va ser la seva escola. Allí va començar a treballar en projectes de llarg recorregut.
Des de 2015 és cofundadora i editora gràfica de la revista, especialitzada en periodisme narratiu, 5W. Aquesta revista fundada per 8 periodistes ha rebut diversos premis com el Premi Rei d’Espanya, el Premi Montserrat Roig i el Premi Ciutat de Barcelona, entre altres.
Ha dirigit Misbah, documental centrat en la diàspora pakistanesa a Barcelona i #Boza, documental que es va presentar al Festival de Màlaga i ha donat la volta al món. En 2020 va guanyar el Premi Desalambre a la Perseverancia, concedit per eldiario.es, que va destacar el seu treball de llarga distància, la seva mirada sensible i crítica i tota la seva trajectòria periodística. És membre del col·lectiu de fotògrafes Women Photograph.

Mar de luto

Una mitjana de nou persones mor al mar cada dia des del 2014 intentant arribar a Europa a través de la mar. Les xifres són majors que en la majoria de les guerres actives, però l’alarma social no és la mateixa malgrat que aquestes morts succeeixen a les portes d’Europa. Nou persones, sense parar, durant més de 3.500 dies. I es comptabilitzen les que les autoritats registren, però només el fons de la mar sap el nombre real.

Les desaparicions i morts de persones en el seu procés migratori tenen un impacte emocional terrible en les seves famílies i comunitats d’origen. Al dolor de la pèrdua se li suma la incertesa de no saber què ha passat, la impotència de no poder acudir a cap finestreta oficial per a reclamar informació i la por de denunciar la desaparició a les autoritats. Mentrestant, el mar continua empassant cossos. A les poques persones que el mar expulsa se les enterra en nínxols sense nom. Els processos d’identificació són complicats i la majoria de les vegades acaben en res. Les mostres d’ADN que es conserven en els laboratoris forenses no es poden comparar perquè els familiars pròxims, en la majoria dels casos, no compten amb els mitjans econòmics o legals per a acudir a realitzar les proves que permetin la identificació. El 90% dels cossos que expulsa el mar no són identificats i la majoria dels que moren mai més es recuperen.

‘Mar de luto’ és el resultat d’anys de treball documentant les diferents rutes migratòries cap a Europa a través de la mar. En aquestes rutes les morts no cessen i moltes vegades els naufragis són invisibles. El projecte combina el meu treball documentant els rescats al mar amb la recerca periodística d’aquests naufragis invisibles acompanyant la cerca incansable dels familiars.