El hombre del bosque-cat
Daniel Loewe Pujol-Xicoy
Madrid, 1973. El 1980 la seva família es trasllada a Barcelona. Diplomat en Fotografia a la primera promoció de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) el 1997. La seva relació amb el món de la imatge comença a la botiga de fotografia que tenia el seu pare. Als set anys li regalen la seva primera càmera. Va començar treballant com a fotoperiodista freelance per a diferents mitjans i agències. En l'actualitat compagina la fotografia d'arquitectura i paisatges amb la documental, amb projectes propis a llarg termini. Premis: Premi Comunicació i Benestar Social categoria Premsa, Ajuntament de Barcelona (1999); Premi de Premsa Fujifilm categoria Europa (2005); Premi Anuaria categoria Fotografia i Disseny (2007); Premi Lletra categoria Comunicació Visual i Gràfica (2007); European Design Awards (2008), i iF Awards categoria Communication Award, amb les fotos de llibre Peix de Plata Barcelona, de l'Editorial Actar. Daniel Loewe és membre de la UPIFC i de Photographic Social Vision, i viu a Barcelona, on treballa com a fotògraf.
El hombre del bosque
Aquesta és una història d’amor per la naturalesa i la llibertat que sorgeix després de perdre-ho tot i veure’s obligat a canviar la seva vida per a poder sobreviure.
Una història de superació, solitud i sobretot dignitat, d’un home fet a si mateix que va créixer orfe durant la Guerra Civil Espanyola.
Mauro, es va enamorar de la muntanya de Collserola després de la guerra; després d’emmalaltir de silicosi quan treballava venent carbó, el seu capatàs li va encomanar recol·lectar llenya a la muntanya.
Posteriorment, va treballar com a estibador en el Port de Barcelona.
Com que estranyava la naturalesa, solia anar al bosc tots els caps de setmana i li agradava passar la nit dormint al ras.
En 1978 es va quedar sense feina i sense dret a l’atur, va abandonar la pensió on vivia en el Barri Xinès, va recollir les seves poques pertinences i se’n va anar a la serra de Collserola.
Després de viure en una petita ermita, una antiga mina de coure i una casa en ruïnes, es va construir la seva pròpia cabanya, sota un cedral en el vessant de la muntanya, mirant cap a la ciutat de Barcelona.
Allí gaudia de la seva vida en plena naturalesa.
Aquest reportatge mostra els últims 16 anys de la vida de Mauro.
Del 2005 al 2008 documenta la seva vida en el bosc, fins que, a l’agost, quan alimentava a un grup de senglars, un li va mossegar a la cama i el va deixar incapacitat per a poder viure allí. Des de llavors, i després d’una intervenció quirúrgica d’urgència, es va veure obligat a viure en una residència pública d’ancians en el centre de la ciutat. Finalment, en haver estat veí, és acceptat en Betania, una residència de monges de Sant Vicent de Paúl a Vallvidrera. Allí va viure fins a la seva mort el 18 de setembre de 2021 als 96 anys.
