Madrid 1995
És periodista i economista, està centrada en migracions i política internacional. Ha comptat diferents fronteres europees i d’Amèrica Llatina, els camps de refugiats de Grècia i França, l’intent de cop d’estat al Brasil i l’èxode veneçolà a Xile.
Des de fa uns mesos viu a Beirut, on estudia un màster en drets humans i dret internacional. Cada vegada li interessen més els temes que tenen a veure amb com tractem a la nostra terra: l’escassetat d’aigua, la sobre explotació de l’agricultura.
Troba a faltar el vermut dels diumenges i a la seva gent de sempre, encara que potser es queda a Orient Mitjà una temporada.
La respiració de L’Allyson s’accelerava a mesura que avançava en el viarany, deixant Bolívia a la seva esquena, potser l’encreuament fronterer més alt del món. “Hem vingut a Xile a operar-me i a treballar”, deia la petita de cinc anys deixant al descobert les cicatrius que abracen el seu pulmó dret.
Juntament als seus pares i tres germans grans, l’Allyson, que va néixer amb una malformació congènita anomenada laringomalàcia, va deixar Veneçuela quan els metges van dir que ja no seria possible tractar-la si tornava a emmalaltir. La inestabilitat política i econòmica que assola el país llatinoamericà ja ha forçat el desplaçament de més de set milions de persones.
En lloc de seguir la ruta més comuna fins a Xile, passant per Colòmbia i el Perú, la família va travessar l’Amazònia Brasilera fins a arribar a Bolívia. Des de l’altiplà bolivià van arribar a Iquique, la primera gran ciutat de nord de Xile, i d’aquí es van muntar en un autobús fins a la capital Santiago, on els esperava l’àvia i la germana gran de l’Allyson, que acaba de tenir un bebè.
Davant el malson en la qual el somni americà s’ha convertit per a milers d’emigrants llatinoamericans, Xile s’ha convertit en una alternativa a la ruta cap als Estats Units per a la diàspora veneçolana. Gairebé 53.900 persones van entrar de manera irregular a Xile, un lleuger descens respecte a l’any anterior, quan el país andí va experimentar una crisi sense precedents, col·lapsant les estructures d’acolliment.