Hanna Jarzabek
Polònia, 1976
Fotògrafa documental i investigadora hispanopolonesa. Després d’acabar un màster en Ciències Polítiques a Ginebra i treballar com a analista politòloga per a agències de l’ONU, va decidir dedicar-se professionalment a la fotografia.
Els seus projectes aborden la discriminació i les disfuncions a Europa. Des de 2022 se centra en els fluxos migratoris a les fronteres orientals de la UE. En els seus treballs, atorga una importància especial a l’establiment de relacions de confiança amb les persones que retrata, i desenvolupa un enfocament visual segur en contextos de vulnerabilitat. Integra la fotografia amb altres formats, i crea pòdcasts i peces que combinen imatge fixa, àudio i paisatge sonor per construir narratives documentals més íntimes i complexes.
Els seus treballs han estat publicats a El País, Newsweek Japan i L’Obs, entre d’altres, i han estat exposats tant al seu país com a l’estranger. Ha rebut reconeixements com la nominació al Leica Oskar Barnack Award (2023), el Tercer Premi de POY Latam 2015 (Mèxic) i la selecció Futures Talents 2020 de Futures Photography UE.
Foto ®IreLenes
Beyond The Border
Des de fa cinc anys, milers de refugiats d’Orient Mitjà i l’Àfrica intenten travessar el bosc de Białowieża, a la frontera entre Polònia i Bielorússia. Anomenat la Jungla per alguns migrants, aquest territori es converteix en un lloc perillós per a aquells que no estan acostumats al clima extrem del nord-est europeu. Molts hi queden atrapats durant setmanes sense prou menjar ni aigua, exposats al fred, que a l’hivern es converteix en una amenaça constant de mort. Quan els intercepten els guàrdies fronterers o els soldats polonesos comença un cicle implacable: els obliguen a retrocedir i els abandonen de nit a Bielorússia després de destruir-los els telèfons, la roba o fins i tot les soles de les sabates. Aquestes devolucions forçoses, conegudes com a pushbacks, s’apliquen fins i tot en casos extrems, sense excepcions per a embarassades ni persones al límit de la hipotèrmia.
El govern polonès va aixecar un mur amb filferro de concertina que no atura els creuaments, però provoca talls i fractures. Al bosc, les càmeres trampa i la presència militar dificulten l’ajuda humanitària. Malgrat el canvi de lideratge el 2023, les devolucions continuen. El 2024 es va imposar una zona d’exclusió de 200 metres amb permisos gairebé impossibles per a ONG, metges i periodistes, i es va suspendre el dret a sol·licitar asil.
Aquells que aconsegueixen demanar asil són enviats a centres de detenció o oberts. Tot i que la llei limita l’empresonament i protegeix les persones malaltes, sovint s’ignora, cosa que prolonga la reclusió i agreuja els traumes. Polònia és també un dels pocs països europeus que deté menors no acompanyats i famílies amb infants. La majoria dels centres oberts estan situats en zones remotes i aïllades, on les condicions van des d’instal·lacions renovades fins a habitacions saturades, i l’ajuda mensual arriba als 18 euros. Molts refugiats denuncien un ambient hostil i acaben escapant-se cap a altres països europeus.
Les fotografies formen part dels capítols I (The Jungle) i II (Into the Shadows) del projecte a llarg termini Beyond the Border. Tots dos capítols van ser realitzats entre 2022 i 2025 amb el suport de l’IJ4EU Freelance Support Scheme, atorgat per l’European Journalism Centre i l’International Press Institute. El capítol The Jungle va ser nominat a l’IJ4EU Impact Award 2024, el premi europeu de periodisme d’investigació, i va rebre una menció especial al Premi Internacional de Fotografia Esperanza Pertusa 2023.
