És llicenciat en Economia (UCM) i Antropologia Social (UNED). És coordinador de fotografia al diari El Salto des de l’any 2013. A més, col·labora com a editor gràfic per a les edicions en paper de les revistes La Marea i Climática, juntament amb altres treballs puntuals en mitjans nacionals i estrangers. És professor associat de l’assignatura de Fotoperiodisme i Imatge Digital a la Facultat de Periodisme de la UCLM, campus de Cuenca, des de l’any 2020. Compagina aquestes feines amb altres projectes a mitjà o llarg termini relacionats amb la memòria històrica o diverses temàtiques socials.
Des de l’any 2020 acompanya diversos equips d’arqueologia en les seves campanyes a diferents països de la Banya d’Àfrica (Djibouti, Somàlia, Etiòpia, Kenya i el Sudan), no només per al registre dels materials investigats, sinó també per generar imatges que serveixin per a la divulgació de les seves investigacions. A més, realitza treballs fotogràfics puntuals per a diverses entitats públiques i privades.
La herida
La bretxa de gairebé quaranta anys que va suposar la dictadura franquista, després del cop d’estat fallit i la guerra que va anticipar la lluita contra el feixisme al món, ha configurat al nostre país una realitat social i cultural marcada per una ferida que arrosseguem fins avui.
Les cicatrius recollides a les fotografies no mostren les empremtes d’un enfrontament entre bàndols no resolt, sinó el resultat en el temps d’un projecte conscient de dominar a través del terror: massacres, violència, tortures, violacions, repressió i fam.
Aquest treball reuneix més de quinze anys de documentació en exhumacions, homenatges i llocs on la memòria s’ha mantingut, en la majoria dels casos, sota la superfície. Són peces d’un mosaic inabastable que busca reconèixer alguns dels senyals ocres que el franquisme ha traslladat al nostre present i que ens adverteixen sobre un possible futur. Cicatrius amb les quals convivim, com les marques dels quadres retirats d’una casa en ruïnes que mai no va acabar d’ensorrar-se.