El febrer de 2025, es va celebrar a Madrid la primera cimera dels Patriots. La capital d’Espanya es va convertir, de la mà del partit Vox, en l’epicentre de l’onada reaccionària europea, amb l’assistència de líders com Marine Le Pen, Viktor Orbán, Geert Wilders o Matteo Salvini. Feia menys d’un mes que Donald Trump havia tornat a la Casa Blanca i el “Make America great again” havia arrelat amb força a Europa sota l’eslògan MEGA (“Make Europe great again”), i capitalitzava la por a la immigració i legitimava el rebuig a les polítiques progressistes, al feminisme, als drets LGTBI i a totes aquelles idees considerades woke.

En aquesta conjuntura, les xarxes socials, com X, del magnat Elon Musk, han estat clau en l’ascens de l’alt-right (alternative right), que fomenta els valors tradicionals i els discursos xenòfobs amb teories com la remigració i el gran reemplaçament. Són els partits i grups més a la dreta de l’espectre ideològic els qui s’alimenten d’aquesta tendència.

Aquest corrent està arrelant amb força entre els joves a Espanya. Segons el CIS, el 51 % dels joves homes de 16 a 24 anys pensa que el feminisme els discrimina, mentre que segons l’enquesta 40db per a El País i la Cadena Ser, el 23,6 % de la generació Z i el 22,9 % dels millennials considera preferible, en determinades circumstàncies, un règim autoritari.

Davant la situació política i els problemes socials, com l’encariment de la vida, a Espanya aquesta tendència va començar a fer-se més visible als carrers el 2023 amb la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern, un procés que va derivar en protestes i disturbis importants. Des d’aleshores, els partits i grups ultranacionalistes no han deixat de guanyar visibilitat i suport.