Demotanasia-cat
Guanyador II Premi Zampa
Adra Pallón
Fotògraf documental que a través de projectes de llarga durada en els quals empra fotografia i multimèdia, intenta explicar els problemes socials que són presents a la regió o grup social en què s'integra o del qual forma part. “L'objectiu de tota la meva producció fotogràfica és documentar la realitat pròxima, aquella en la qual em trobo immers i de la qual puc entendre completament els codis socials i culturals. Per dur a terme aquesta tasca, durant els últims cinc anys he estat treballant en projectes de fotografia documental i multimèdia, abordant diferents temàtiques de caràcter social i mediambiental a través de la fotografia fixa i l'audiovisual.” Alguns dels seus treballs personals han estat reconeguts en diferents certàmens de fotoperiodisme i fotodocumentalisme, com: El Galícia en Focus, Andrei Stenin International Press Photo Contest, Prémio Estação Imagem 2022, Cribratges del Visa Pour I’Image de Perpignan, finalista de la III Beca Joana Biarnés i finalista del I Premi Héctor Zampaglione.
Demotanasia
La demotanasia és el procés pel que a causa d’accions polítiques o omissió de les mateixes es provoca la desaparició de la població d’un territori. La mort per despoblació és lenta i silenciosa. Despietada amb el territori, la naturalesa i el patrimoni. La situació no és menys dramàtica per a les persones que habiten o, més aviat, resisteixen en els entorns rurals. Les que viuen en la més absoluta solitud, en una silenciosa, silenciada i mal anomenada Espanya buida. En realitat, encara no ho està.
Europa és el continent més envellit del món. Una de les regions més afectades per l’envelliment, segons Eurostat, és Galícia. Existeix un elevat percentatge de persones grans amb falta d’autonomia residencial o amb un cert grau de dependència que es resisteixen a abandonar les terres on porten vivint tota una vida. Viuen soles on, les cures i l’assistència, brillen per la seva absència. Contextos socials extremadament preocupants davant la insuficiència de recursos per part de l’administració i la passivitat, plena de violència implícita, dels actors polítics involucrats. Gran part de la població envellida es veu abandonada en aquestes zones amb falta de cures i unes cobertures sociosanitàries molt limitades.
Són territoris tradicionalment minifundistes degut a la sinuosa orografia que fa que la producció intensiva resulti impossible. L’actual mercat voraç de macro producció i sobreproducció, la falta de qualitat en les telecomunicacions i connexions provoca que la piràmide demogràfica de la majoria dels territoris tingui forma invertida. Existeixen nuclis poblacionals en els que la piràmide ni tan sols presenta una base a causa de la baixa natalitat i al massiu èxode rural.
La despoblació rural és una de les causes dels nombrosos problemes mediambientals com l’augment en la voracitat dels incendis forestals o l’increment de l’erosió del terreny.
Si no hi ha canvis radicals sobre aquest tema: la defunció dels últims habitants rurals portarà amb si la mort d’un model social i llavors sí que serà l’Espanya buida.
