Actualment, la tecnologia sovint es veu des d’una perspectiva negativa per arribar a desenvolupar una dependència excessiva, aïllament social… No obstant això, també ha transformat positivament la vida quotidiana de tothom, facilitant la comunicació i la connexió amb el món i entre generacions.

Aquest projecte de fotoperiodisme mostra com les eines digitals s’han convertit en una part essencial del dia a dia, unint joves i persones grans en un mateix entorn digital i transformant totalment la manera en què ens comuniquem, aprenem, entretenim, informem, recordem, capturem i compartim moments.

Per una banda, per als més joves, la tecnologia és una eina natural per aprendre, comunicar-se i entretenir-se, però també un mitjà per apropar-se a altres generacions. Per una altra banda, els més grans han d’adaptar-s’hi, sovint amb l’ajuda de fills i nets, fet que els facilita més la comunicació, l’accés a informació i la gestió de millora del seu dia a dia.

A través d’aquesta sèrie de 12 fotografies espontànies, es capturen moments quotidians, des de; més generals com un entorn de treball d’una classe de disseny; amb més complicitat com una neta amb els seus avis ensenyant-los com poder relacionar-se amb familiars que viuen lluny; més evolucionades com un senyor gran parlant per telèfon ell sol… , representant l’adaptació (enfocada més en els grans) a aquestes noves formes tecnològiques i com la digitalització ha fet menys evident les diferències entre generacions.

En conclusió, aquest projecte de fotoperiodisme destaca que el nostre món és cada cop més digital i totes les persones de totes les edats s’han hagut d’adaptar a les noves formes de comunicació digital, no només per mantenir-se connectats, sinó per millorar la seva qualitat de viure en el seu dia a dia.