“La España que madruga” és un document visual sobre l’extrema dreta a Espanya a través de diferents marcs com la política, el populisme historiogràfic, la desinformació, el nacionalisme banal o la memòria històrica.

He viatjat documentant com aquestes idees de la dreta radical, antigues o noves, es manifesten de maneres diverses: el culte a l’antic imperi, nostàlgics del franquisme, actors de la desinformació, la nova ultradreta i les seves escoles de pensament, etc. Penso que aquestes manifestacions estan connectades entre si i defineixen el moment social que vivim. Durant el meu treball he vist franquistes de Madrid assistint a actes de VOX a Barcelona; una bandera dels Terços es pot veure tant en una protesta ultra a la capital com en una suposada recreació històrica a Sevilla, realitzada en clau nacionalista i mitològica.

Es tracta d’un fotoassaig amb un cert component personal, que retrata una Espanya de la qual em sento completament estranger, una Espanya basada en el nacionalisme, el nativisme i altres idees excloents sobre què hauria de ser el país. Una Espanya que pot aparèixer en qualsevol lloc, en qualsevol moment i de la qual tothom pot ser susceptible: des de la gent gran fins als adolescents.

El títol prové d’un discurs pronunciat per Santiago Abascal a Cadis el maig del 2022, on deia que el seu partit i els seus valors representaven “la España que madrugaba”.