L’any 2024, Espanya va celebrar 19.254 festes taurines populars com a part de les seves festes patronals. Moltes d’aquestes celebracions es financen amb diners públics a través dels ajuntaments, que les defensen com a tradició cultural i al·leguen que no es mata ni es maltracta els animals.

Tanmateix, aquestes festes exposen els animals a situacions que els poden causar danys considerables. En aquestes celebracions, se’ls incita a llançar-se al mar, recorren carrers amb les banyes lligades amb cordes o amb boles de foc a les banyes. Aquestes pràctiques poden provocar-los cremades, abrasions, talls, fractures i contusions, que en alguns casos han resultat mortals en impactar contra tanques de ferro o el mobiliari urbà. Un cop finalitzada la festa, molts dels toros tenen implícit un contracte de servei que obliga a traslladar-los a l’escorxador.

El públic, de totes les edats, en un ambient festiu i distès, assimila i banalitza aquesta violència com a part de la seva tradició i cultura popular. Les organitzacions de defensa dels animals adverteixen que aquestes festes perpetuen la violència contra els animals. Són nombroses les campanyes dels activistes per abolir-les, tot i que qualsevol avanç en aquest sentit es veu bloquejat per la forta resistència social i la manca de voluntat política dels partits principals, fet que impedeix canvis significatius.

La fiesta brava, és un projecte iniciat l’any 2022, que ha recorregut més de 19.000 km i 65 localitats diferents per la Península. Afirmen que es diferencien de la tauromàquia argumentant que l’animal ni pateix ni mor. Tanmateix, hi ha una violència oculta. Aquella que no agredeix de manera directa. Una societat que es diverteix i normalitza veure animals colpejant-se i sagnant davant seu.