Victòria Rovira
Sabadell, 1991
És fotoperiodista, documentalista i dissenyadora gràfica. Col·labora regularment amb mitjans com El Periódico, El Mundo, Expansión i ABC cobrint l’actualitat. Desenvolupa projectes internacionals en zones de conflicte i crisi humanitària, centrats en milícies, dones, refugiats i població civil.
Va treballar al Diari de Sabadell (2018-2023) i des del 2015 és corresponsal de l’agència Press South de Quito. La seva obra ha estat publicada en mitjans nacionals i internacionals com 5W, El País, La Mira, La Vanguardia, TV3/324, Diari Ara, Xinhua News i Rússia News, etc.
Ha exposat al Palau Robert de Barcelona, l’Antiga Caixa de Sabadell, el Museu Juan Cabré d’Aragó, l’Auditori Barradas de l’Hospitalet, l’Ateneu de Madrid i el Centre Cultural Intxaurrondo de Donostia. Des del 2021, imparteix tallers de fotografia a l’Escola Illa. Ha rebut guardons com el Premi Internacional de Fotografia Esperanza Pertusa (2023), el Concurs Internacional d’Art Emergent (2022), la Beca Photon Enrique Algarra (2018) i The EyeEm Awards (Berlín, 2017), entre d’altres.
Rojava. Dones entre guerres
Des del 2011, Síria viu immersa en un conflicte constant: la guerra civil, l’ocupació d’Estat Islàmic i l’assetjament militar del govern turc han convertit el nord-est del país en un dels territoris més convulsos de l’última dècada. En aquest context, Rojava —també coneguda com el Kurdistan occidental i oficialment com a Administració Autònoma del Nord i Est de Síria— ha emergit com una regió autònoma dins de l’Estat sirià.
Durant aquests anys de revolució, les dones han tingut un paper fonamental. Han estat protagonistes en la defensa del territori i en la transformació dels rols tradicionals i les estructures socials i polítiques de la regió. Al mateix temps, moltes han patit directament les conseqüències devastadores de la guerra.
Rojava. Dones entre guerres és un projecte fotogràfic i documental desenvolupat entre el 2021 i el 2025 que explora la relació entre dona i conflicte a la regió del nord-est de Síria. Aquest treball documenta tres realitats principals de la vida de les dones en aquest context: les combatents, les víctimes del conflicte, i els processos d’autonomia i reconstrucció.
Les dones combatents, membres de les Unitats de Protecció de les Dones(YPJ) i de milícies assíries i siríaques, s’han alçat en armes per defensar el seu territori i impulsar una transformació profunda del seu paper dins la societat, vinculada a un projecte polític que situa l’alliberament de les dones i el feminisme com a eix central.
Les dones civils i les víctimes directes del conflicte reflecteixen en la seva vida les conseqüències devastadores de la guerra: ferides, pèrdua de familiars, desplaçaments forçats i trauma físic i emocional. En aquest context també emergeix la realitat complexa de les esposes i els fills de membres de l’Estat Islàmic que viuen en camps de refugiats.
Finalment, els processos d’autonomia i reconstrucció impulsats a Rojava mostren com, després d’anys de conflicte i desplaçaments forçosos, han sorgit projectes que combinen autodefensa, autonomia i cooperació, i garanteixen que les víctimes de la guerra puguin viure sense dependències. Aquestes iniciatives han permès a milers de dones superar la dependència econòmica, recuperar la seva dignitat i liderar la reconstrucció de les seves comunitats.
A través d’aquestes tres realitats -combatents, dolor i autonomia -, aquest projecte ofereix una mirada sobre el paper de les dones i des d’una perspectiva de gènere en un territori, encara ara, marcat per la guerra.
