Mikel Ayestaran /Dalia Hammad
Mikel Ayestaran (Beasain, Guipúscoa, 1975) va compaginar des de molt jove els estudis de Ciències de la Informació amb la seva passió per viatjar. Va fer els seus primers passos com a professional a El Faro de Ceuta i El Diario Vasco. El 2005 va decidir provar l’experiència de ser freelance, especialitzar-se en els conflictes oberts al Pròxim Orient i treballar com a redactor multimèdia per a diversos mitjans. Després de passar set anys vivint amb la seva família a Jerusalem, el juliol de 2022 es va traslladar a Istanbul, des d’on cobreix la regió per als diaris del grup Vocento i per a EiTB, la radiotelevisió pública basca, i col·labora amb el programa El Intermedio. És guanyador del Premi del Club Internacional de Premsa (2009), del Premi Periodista Basc (2015), del Premi José Manuel Porquet de periodisme digital (2016), del Premi Internacional de Periodisme Manu Leguineche (2017) i de l’Ortega y Gasset de Periodisme (2025), entre altres guardons. És també soci i cofundador de la revista 5W i autor del best-seller Oriente Medio, Oriente roto (2017), de Las cenizas del califato (2018), Jerusalén, santa y cautiva (2021) i Historias de Gaza (2025).
Menú de Gaza
“Menú de Gaza” és una sèrie que mostra la lluita per la supervivència, plat a plat, de la família Hammad al nord de Gaza. Va néixer quan la venjança d’Israel complia els cinc primers mesos i la meva idea era acabar amb la sèrie tan aviat com arribés el primer “menú de treva”. Han estat gairebé onze mesos de receptes diàries per mostrar una cosa que Israel volia ocultar: la fam.
Es tracta d’un treball en equip de la família Hammad, a la qual conec des de 2004. Amal, cuinera, el seu marit, Kayed, i Dalia, la seva filla de 18 anys, que s’encarrega de les fotografies i somia a convertir-se en periodista quan tot acabi. Un treball amb Instagram i X com a bases per compartir amb el món l’odissea que suposa menjar alguna cosa calenta en una Gaza on han oblidat el gust de la carn, el peix, les verdures i les fruites fresques.
La innocència d’un simple plat ha servit per superar la censura a les xarxes contra tot el que surt de Gaza, un espai tancat a l’entrada de premsa internacional, i ha suposat tot un suport psicològic per a una família que ho ha perdut tot i ha vist com milers de missatges superaven el bloqueig per donar-los tot l’ànim del món.
Aquests plats formen part de la seva història de resistència particular contra un enemic que no ha dubtat a utilitzar la fam per doblegar-los. No ho ha aconseguit.
