Javi Julio
Per explicar la mirada particular de Javi Julio (Donostia, 1978) cal recórrer a la seva biografia: fill de castellans emigrats a la capital guipuscoana, criat en barris de la perifèria on no va arribar la belle époque, però sí l’heroïna i la conflictivitat social, i professional de l’educació social abans d’aterrar en el món del fotoperiodisme.
Aquesta triple herència ha deixat en Javi Julio una inclinació per retratar les odissees dels qui sent com a propis: els perdedors del sistema capitalista, els qui no tenen més remei que migrar, i tots aquells que lluiten a favor dels drets humans.
Així, la seva mirada sobre la crisi de refugiats s’ha reflectit en reportatges per a El País, The Guardian, NBC o Euronews. També, en el seu debut com a director en el món del cinema amb el documental Aita Mari (2021), sobre la reconversió d’un vell tonyinaire basc en vaixell de rescat per a refugiats al Mediterrani central.
Zubia (el puente)
Hendaia (França). En virtut dels acords de Schengen, l’any 1995 ambdós països van eliminar les barreres físiques i els controls duaners. Des de llavors, qualsevol persona pot travessar aquests 132 metres de carretera sense que la policia faci cap control.
Sempre que tinguis la pell blanca.
Per a les persones negres existeix un mur invisible en aquest pont i en els altres que creuen el Bidasoa.
Cada dia, desenes de migrants procedents de la ruta canària arriben fins a Irun, on una xarxa de persones voluntàries es dedica a acompanyar-los i assessorar-los sobre per on passar.
El riu no és gaire profund, però el seu petit cabal enganya: ja són set les persones que han mort ofegades intentant creuar-lo després de ser rebutjades per la policia francesa.
El seu objectiu immediat és arribar a Baiona (França), on hi ha un alberg perquè les persones migrants puguin descansar segures i sense ser perseguides. A l’altra banda del riu també hi ha una xarxa de persones disposades a ajudar-les. Però no han de ser detectades, o seran expulsades i tonades a Espanya.
El març de 2024, 36 migrants van creuar el pont amb l’ajuda d’un grup de voluntàries i voluntaris que els van portar a Baiona aprofitant el pas de la Korrika (cursa popular en suport de l’euskera) entre Irun i Hendaia. Set activistes van ser detinguts i s’enfronten a penes de fins a cinc anys de presó amb acusacions de tràfic de persones. Des de fa mesos, a més, la policia francesa ha començat a espiar i perseguir les persones voluntàries que ajuden migrants.
El Bidasoa mai no ha estat una frontera per a les persones que viuen a ambdues ribes. Ara, però, les autoritats franceses volen convertir el riu en un cementiri.
